• Imprimir
• Enviar
• Agregar

ENTREVISTA: Cap a Frankfurt Jaume Cabré

"El traductor descobreix secrets que l'autor no sap"

Per Jaume Cabré és molt important triar bé l'editorial que et tradueix i poder-te sentir autor de la casa | Noemí Bibolas

Amb 'Les veus del Pamano' ha aconseguit traduccions noves per a vostè, com l'alemanya i l'holandesa. Es deu a l'esforç editorial, a la qualitat de la novel·la o a la Fira de Frankfurt?

El procés de convèncer editorials estrangeres és lent i fa anys que des d'edicions Proa l'anem treballant. Les veus del Pamano seria la culminació d'aquesta feina.

Quin és l'element clau en la política de les traduccions?

El més important és fer-ho sense presses. Si pots, tries que l'editorial tingui una línia interessant i els agradi tenir-t'hi com a autor. En francès, l'editorial Christian Bourgois està a punt de publicar la meva tercera novel·la. En hongarès, l'editorial Európa prepara l'edició de la novel·la que fa quatre. Això és el que m'interessa: fer camí en una editorial.

Quin és el resultat de la seva experiència amb els traductors?

T'adones que el traductor és un bon lector. Quan escric sé que tinc molts elements que faig jugar en relacions secretes i em meravella que el lector les trobi i les disfruti. Els traductors llegeixen molt bé i entren en tots els secrets. Quan escrius, escrius coses que saps que escrius, escrius coses que intueixes que escrius i escrius coses que no saps que estàs escrivint. El traductor és un descobridor de secrets del meu text fins i tot per a mi.

És dels pocs autors que es mantenen fidels a una editorial...

Fa molts anys vaig decidir que volia tenir un editor fix per no haver-me de preocupar per on havia de publicar cada llibre. Vaig decidir que Proa fos la meva editorial. Suposa establir un vincle de fidelitat que és beneficiós en tots dos sentits: per a l'editorial i per a l'autor. L'editor pot pensar en tu amb calma i es poden traçar línies de futur.

Està content amb el tractament que els editors estrangers han donat a la seva obra?

Sí, i en tots els casos. He treballat amb editorials molt serioses i professionals. A sobre, l'edició en francès de Senyoria va rebre el Prix Méditerranée a la millor obra estrangera traduïda. Hongaresos i romanesos em tracten molt bé. Els editors eslovens són gent molt seriosa. L'editorial alemanya prepara molt a fons l'edició de Les veus de Pamano. No puc citar tothom però n'estic molt content.

Com valora la literatura catalana actual? Anem per bon camí?

Literàriament, sí. La quantitat d'obres mestres que es produeixen al cap dels anys és proporcional al nombre d'escriptors i de lectors de cada cultura. Si donem un cop d'ull a la literatura catalana del segle XX veurem que hi ha una vintena de noms de primera fila indiscutible. El nostre ritme no és el de la literatura anglesa: és més comparable al de la danesa. Sovint ens flagel·lem perquè no apareix editat un poemari genial cada setmana. Cal fer bones obres, cal tendir a l'excel·lència. I el paper de l'escriptor és mirar de fer-ho tan ben fet com pugui, des de dins de l'ànima, sense trampes i amb valentia, arriscant-hi. Aquesta és la feina de l'escriptor català, però també la del rus, del portuguès i del japonès. En canvi, la feina dels gestors culturals és inventar-se Frankfurts... També amb valentia i amb risc d'equivocar-se. Com tot a la vida.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és un dels autors més sòlids de la literatura catalana actual. Amb obres que giren al voltant de temes com ara el poder, la justícia, el perdó, la manipulació, la venjança i el fet creatiu, la narrativa de Jaume Cabré es caracteritza per l'ús d'estructures complexes, narracions en paral·lel, salts cronològics, analogies amb formes musicals, però també per un ritme d'escriptura lent (un mínim de cinc anys entre novel·la i novel·la) i pel compromís cent per cent vivencial del seu autor amb el que escriu. Jaume Cabré es va donar a conèixer durant la dècada dels 70 amb els volums de narracions Faules de mal desar (1974, premi Víctor Català) i Toquen a morts (1977), amb les novel·les Galceran, l'heroi de la guerra negra (1977, premi Ruyra), Carn d'olla (1978, premi Fastenrath) i El mirall i l'ombra (1980), a més dels llibres publicats dins el col·lectiu Ofèlia Dracs. La dècada dels 80 es va correspondre amb la publicació del cicle de Feixes, format per La teranyina (1984, premi Sant Jordi), Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984, premi Prudenci Bertrana, Premi de la crítica-narrativa catalana, Crítica Serra d'Or) i Luvobski o la desraó (1985, publicat dins Llibre de preludis). A continuació vindrien Senyoria (1991, premi Joan Crexells, Prudenci Bertrana, Premi de la crítica-narrativa catalana, Crítica Serra d'Or) i L'ombra de l'eunuc (1996, Ciutat de Barcelona, Crítica Serra d'Or, Lletra d'Or). L'any 2000, l'autor reprèn el gènere del relat amb Viatge d'hivern (premi Fundació Enciclopèdia Catalana, Crítica Serra d'Or) i el 2001 s'estrena en el gènere dramàtic amb Pluja seca (2001). El 2004, Cabré publica Les veus del Pamano (premi de la crítica-narrativa catalana). Entre els seus llibres d'assaig destaquem El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l'esperit (2005). Jaume Cabré també ha estat guionista.