• Imprimir
• Enviar
• Agregar

La llei i els símbols nazis

Isabel-Clara Simó

Ho sento per Angela Merkel, una estupenda política, però aquesta Europa només la podrem coordinar amb argúcies i caucions. Ho dic per l'intent alemany de prohibir la negació de l'Holocaust i els símbols nazis. El propòsit és lloable, car en aquests moments assistim a un intent ferotge de negar aquella barbàrie; la mort generacional de la majoria de testimonis, la impressionant cara dura d'alguns historiadors i uns interessos antijueus evidents han possibilitat l'actual campanya de sí, però no: hi va haver morts però uns pocs milers i prou, diuen. Davant d'aquesta criminal fal·làcia, Alemanya torna a intentar dir que aquestes coses siguin delicte. El problema és que la majoria de les Constitucions europees són molt serioses en això de la llibertat d'expressió i no poden acceptar que s'ultrapassi els límits de la condemna social per entrar en la condemna judicial. Altrament, hi ha països que diuen que si es prohibeix l'esvàstica, també s'hauria de prohibir la falç i el martell; entre els més entusiastes d'aquestes teories hi ha precisament els qui han patit no una dictadura comunista sinó una de feixista, en una de les moltes paradoxes d'aquesta Europa nostra i no nostra.

Per que fa a l'Estat espanyol, el codi penal ja recull que és delicte negar l'Holocaust, per tant no calen més giragonses. A l'Estat espanyol, prohibir no ha causat mai cap dubte ni cap problema de consciència: està en la massa de la sang de la vella Castella, inventora de la Inquisició. Però és que, a més, a dins d'aquest Estat existeix el delicte d'"apologia del terrorisme", que no hi és enlloc més, per tant no els ve d'un pam.