• Imprimir
• Enviar
• Agregar

LA PALEONTOLOGIA FORMA PART DEL PATRIMONI

Paleontologia a Catalunya

Salvador Moyà i Solà / Director de l'ICP

GUILLEM CIFRÉ

Aquest any la Universitat Autònoma de Barcelona recorda el 125è aniversari de la mort de Charles Darwin, amb un conjunt d'actes de divulgació de la teoria de l'evolució. L'esdeveniment és important, ja que, si hi ha hagut una idea generada per la ment humana a través de la recerca científica que ha tingut més impacte en la visió que l'ésser humà té del món i del seu propi origen, aquesta ha estat sense cap mena de dubte la teoria de l'evolució, proposada simultàniament per Charles Darwin i Alfred Wallace a la segona meitat del segle XIX.

A DIFERÈNCIA D'ALTRES CONCEPTES HUMANS, com per exemple la religió, l'evolució no forma part de cap cultura primitiva. En altres paraules, no emergeix de manera espontània com ho fan altres conceptes. La raó d'aquest fet és ben simple. Ningú havia vist l'evolució en acció. La visió estàtica de l'univers i del món dominant a l'època de Darwin era, doncs, una conclusió inevitable i natural, encara que falsa, del fet que cap experiència humana havia estat capaç de generar un concepte cultural d'aquesta mena. El motiu de tot plegat és que l'evolució biològica té lloc en una dimensió temporal molt superior a la de la vida humana; té lloc en la dimensió del temps geològic.

AQUESTA DIMENSIÓ TEMPORAL DEL PROCÉS fa que la paleontologia, la ciència que estudia l'origen i l'evolució de la vida a partir de les restes fòssils, sigui el camp natural on estudiar alguns aspectes bàsics d'aquest fascinant fenomen. S.J. Gould ho va percebre i va aconseguir que aquesta disciplina entrés, amb els seus propis mètodes, en la discussió moderna sobre la teoria de l'evolució. L'enorme potencial científic de la paleontologia com a ciència complementària del corpus general de l'evolució l'obtindrem quan analitzem els fòssils sota l'òptica biològica -al cap i a la fi eren éssers vius- i sota la correcta perspectiva temporal que ens ofereix el temps geològic.

DE VEGADES, LA PALEONTOLOGIA ES CONFON amb l'arqueologia pel fet que ambdues disciplines comparteixen mètodes semblants en els treballs de camp, com és l'excavació de jaciments, però res més allunyat de la realitat. La paleontologia és una ciència que es fonamenta en els corpus teòrics de les ciències de la vida i de la terra. La paleontologia és biologia i geologia. És obvi que l'arqueologia té un objecte d'estudi ben definit i diferent: les evidències de l'evolució cultural humana i el corpus teòric que la sustenta emergeix de les humanitats.

EL VESSANT PATRIMONIAL DE LA PALEONTOLOGIA és un aspecte important. A casa nostra, com a la resta de comunitats de l'Estat, la paleontologia forma part del patrimoni i com a tal està sotmesa a una legislació específica que permet que els fòssils, evidències de l'evolució, estiguin protegits per la llei i que la seva conservació estigui garantida per a les generacions futures. Aquest fet és particularment rellevant en un país com Catalunya, que té un dels patrimonis paleontològics més importants d'Europa. Des de jaciments de dinosaures del Mesozoic, passant per jaciments més recents amb troballes tan excepcionals com la del Pierolapithecus catalaunicus (popularment conegut com Pau) als Hostalets de Pierola, fins a jaciments paleontològics notables dels Plistocè com Cal Guardiola i Vallparadís a Terrassa, donen testimoni de la riquesa paleontològica del nostre país.

EN CERTA MESURA AQUESTA CIRCUMSTÀNCIA ha fet que a Catalunya la paleontologia tingui un llarg recorregut que es remunta a principis del segle XX amb científics tant rellevants com Mossèn Bataller, J. F. Villalta i M. Crusafont, fundador de l'escola catalana de paleontologia de vertebrats i de l'Institut de Paleontologia que porta el seu nom. Des d'aquella època la paleontologia catalana ha tingut una marcada presència internacional que ha perdurat fins als nostres dies.

AQUESTS FETS HAN MOGUT LA GENERALITAT de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona a constituir l'Institut Català de Paleontologia (ICP), un institut de recerca en paleontologia de vertebrats i humana que té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca i la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general. L'ICP té la vocació de posar en mans dels diferents agents socials les eines conceptuals i materials que permetin fer un ús cultural i lúdic d'aquest ric patrimoni, com a eina potenciadora d'un turisme cultural de qualitat a casa nostra.

LA RECENT CREACIÓ DE L'INSTITUT CATALÀ de Paleontologia és una aposta decidida per la recerca, la conservació, la difusió i l'aprofitament cultural que és capaç de generar la paleontologia. Amb aquest esperit neix aquest nou institut, que ben aviat inclourà l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Probablement no ha estat del tot un atzar que la creació de l'ICP hagi coincidit amb l'Any de l'Evolució a l'UAB. Llarga vida a l'ICP.