• Imprimir
• Enviar
• Agregar

VOLTA D'HORITZÓ

L'edat madura

J.J. Navarro Arisa

Què cal entendre per edat madura? Sembla una qüestió trivial, però no ho és, i un comentarista tan prestigiós com William Safire (un dels homes que li escrivien els discursos al president nord-americà Richard Nixon) dedica una reflexió seriosa (tot i que irònica) als eufemismes que la gent fa servir a l'edat potser més problemàtica de la vida, quan una persona ja no és jove, però tampoc es troba encara en un estat de decrepitud irreversible que permeti considerar-la vella. Com de vell s'ha de ser per ser considerat d'edat mitjana? La definició acadèmica sosté que aquesta és l'edat "entre la joventut i la vellesa, i actualment se situa entre els 45 i els 60 anys". Hi ha qui també li diu "la meitat de la vida", però aquesta designació parteix de la hipòtesi optimista de què tots viurem entre 90 i 120 anys. Donada la subjectivitat i el relativisme del terme, es fan necessaris els eufemismes, però no tots es mostren adients. La recerca d'adjectius per a l'edat mitjana tendeix a crear dubtes i fomentar la pèrdua d'autoestima. Per això hi ha gent que es deprimeix encara més amb designacions com ara ciutadans sènior. Tampoc semblen funcionar les metàfores acolorides, com ara els anys daurats, que no atrauen gens els qui passen els anys previs a la vellesa entremig d'estreteses, ni tampoc els anys platejats, que suggereixen encara més l'arribada dels cabells blancs i altres signes de decrepitud. La conclusió més assenyada és que el pas del temps hauria de donar-nos a tots coratge per fer front a la realitat de la vida, i assabentar-nos que l'edat madura, comenci quan comenci, és només el pròleg que tothom pateix abans que no arribi el tram final del trajecte.

I per saber-se vell no fa falta cap eufemisme.