• Imprimir
• Enviar
• Agregar

DE FIL DE VINT

Fenotips

Isabel-Clara Simó

Em demana un hispanista, que coneix força bé Catalunya, que li expliqui com està avui la qüestió del catalanisme. Diu que tria a posta la paraula catalanisme, car segons ell engloba nacionalisme i independentisme, que només són subgrups de la primera. Li explico el que sé, el que percebo i el que, tan objectivament com puc, constato. Per exemple, que l'independentisme no és un moviment de masses. O que la bimaternitat (ser català i espanyol alhora, valga'm déu senyor) sembla que és l'opció majoritària. I avui mateix m'ha contestat. La seva carta és llarga, erudita i meticulosa. Però sí que en voldria treure un resum que em sembla útil per entendre'ns nosaltres mateixos. A parer seu i segons informació recollida durant anys, hi ha diversos tipus de catalanisme, dels quals en destaquen quatre:

-El purament sentimental, que creu que la bandera, la llengua com a símbol i la reconeixença -més que no l'exercici- d'uns drets, són part essencial de la reivindicació catalana.

-Els qui creuen que hem d'imitar altres models propers, molt en especial el d'aquells països que, havent estat sotmesos a un Estat aliè, han assolit les darreres dècades la llibertat.

-Els qui interpreten que hem perdut esma, que ja no tenim alè, que només el passat és interessant i que ara mateix vivim en la confusió i la potineria.

-Els qui parlen d'un futur improbable assolible per uns mitjans impracticables.

M'ha deixat de pedra, perquè, si té raó, cap dels quatre tipus de catalanista, si em permeteu la contundència, serveix absolutament per a res; i, segons sembla, no tenim un projecte de futur ni una anàlisi de present. I mira, m'he posat trista.