• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Anàlisi

Explicable, inacceptable, arreglable?

Toni Brosa / tbrosa@avui.cat

Si algú pogués rodar avui un FCB Confidencial II, rebentaria el tòpic aquest que diu que les segones parts difícilment fan el pes. El partit, promet, però en aquest cas, la veritat, l'espectacle ens importa un rave. El que ens interessa és el resultat. Que el Barça aparti Eto'o, que el traspassin, que es consumi un divorci amb Ronaldinho o que se'l dilapidi públicament és l'escenari ideal de tots els que ahir van sucar pa amb l'explosió del camerunès, a Madrid els primers -lògic i previsible-, però també a Barcelona -trist.

Òbviament no és l'escenari ideal del barcelonisme. Ningú és imprescindible, cert, però Eto'o és un dels pilars de l'èxit d'aquest Barça, del dels seus companys i de les satisfaccions que els aficionats han tingut i poden encara tenir en aquesta època. És un actiu valuós i s'ha de fer tot el possible per recuperar-lo. Hi ha una ferida important, però les ferides es curen i només depèn d'ells.

Les paraules d'Eto'o són inacceptables. S'expliquen per l'efecte dominó que comença en el viacrucis de la seva lesió i l'ansietat per arribar a temps a la fase clau de la temporada; que continua amb l'error també inacceptable de no sortir a jugar diumenge; amb el càstig públic que suposen el toc d'atenció de Ronaldinho i la denúncia de Rijkaard; i que acaba amb els dards que amb més o menys acarnissament li han llançat des de l'entorn.

Eto'o va fallar greument no sortint; Ronaldinho va fallar no esperant a parlar al vestidor; i Rijkaard va fallar calculant malament l'efecte de la denúncia. La vomitada d'ahir tanca el cercle, el viciós.

És d'il·lusos esperar que l'autocrítica arribi als que sempre han recelat d'Eto'o, els que diferencien entre fitxatges d'un i fitxatges de l'altre, els que no tenen amb Eto'o els miraments que tenen amb altres. Avui el més important no és el càstig, sinó l'entesa. Si tots admeten la seva part de responsabilitat hi haurà comunicació i hi pot haver entesa. Tot el que no sigui això, és perdre el partit.