• Imprimir
• Enviar
• Agregar

MEDI AMBIENT

L'aqüífer del delta del riu Llobregat estarà net el 2020

| La construcció d'una barrera impedirà que hi entri aigua salada | La intenció és recuperar la qualitat de fa 100 anys | Quatre milions de persones depenen d'aquesta reserva hídrica

Josep Ferrer

Part de la instal·lació on es filtra l'aigua de l'aqüífer del delta del Llobregat després de la seva depuració
GUILLEM URBÀ

L'aqüífer del delta del Llobregat és un gran dipòsit subterrani, de cent hectòmetres cúbics -la mateixa capacitat del pantà de la Baells-, que serveix per subministrar aigua al municipi del Prat de Llobregat i a les indústries de la zona. Però sobretot és una important reserva hidràulica per als quatre milions d'habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de fa algunes dècades, l'aqüífer estava tocat de mort per la intrusió salina. La construcció d'una barrera, pionera a Europa i que entrarà en servei en el primer trimestre del 2007, ho ha d'evitar. Els tècnics calculen que cap al 2020 aquesta reserva d'aigua tornarà a tenir la mateixa qualitat que presentava a mitjans del segle XIX.

La sobreexplotació de la part baixa del riu Llobregat i l'extracció irregular d'àrids van malmetre l'aqüífer i van facilitar l'entrada de l'aigua de mar. Tot i que s'han fet diverses actuacions per solucionar aquest problema, fins ara no han servit de res i l'aigua marina ha continuat entrant al delta, "amb la qual cosa l'aigua de l'aqüífer ha perdut qualitat i capacitat d'emmagatzematge", explica el director general de DepurBaix, Joan Compte. Es calcula que un 30% de l'aqüífer està malmès.

La construcció de la depuradora i el projecte de reutilització de les aigües tractades ha permès projectar una barrera hidràulica, que ha de ser eficaç per frenar l'entrada de l'aigua salada.

Es tracta d'un sistema pioner a Europa que només s'aplica a la costa de Califòrnia, als Estats Units. Aquesta barrera té uns pous d'injecció ubicats a la falca de penetració de l'aigua salina, on es posarà aigua totalment neta i regenerada per osmosi "a 60 metres de profunditat, que és on hi a l'aqüífer profund. D'aquesta manera s'aconsegueix evitar l'entrada de l'aigua del mar", va dir Compte.

Per tal d'aconseguir una aigua de qualitat idèntica a la potable, l'aigua que arriba a la depuradora s'envia a unes instal·lacions que s'han construït expressament. En aquest punt passa per diferents sistemes de filtratge com l'ultrafiltració, amb uns filtres de 0,02 micres -la centmil·lèsima part d'un mil·límetre-, i l'osmosi inversa, gràcies a la qual es fa un filtratge a una pressió de 15 bars.

"Fem servir el mateix sistema que segueixen les dessalinitzadores per convertir l'aigua del mar en aigua potable", explica Compte. Un cop passat aquest procés i a través de 1.800 metres de canonades, l'aigua arriba als pous.

Projecte en dues fases

El projecte s'ha dividit en dues fases. Al mes de gener acabarà la construcció de la primera fase de la barrera amb quatre pous. Al llarg del 2008 es farà la segona fase, de més envergadura, amb deu pous, la qual podria estar operativa el 2009. "El funcionament d'aquests primers pous ens ha de servir per millorar el projecte si és necessari", afegeix Compte.

Un cop tota la barrera estigui a ple funcionament, es calcula que seran necessaris deu anys perquè l'aqüífer pugui expulsar tota l'aigua salada i, per tant, recuperar tota la seva qualitat. El projecte suposarà una inversió de 31 milions d'euros, set en la primera fase i 24 en la segona, finançats en un 85% pel ministeri de Medi Ambient a través del Fons de Cohesió de la Unió Europea i en un 15% per l'Agència Catalana de l'Aigua.