• Imprimir
• Enviar
• Agregar

L'endemà de la matança

Sobreviure a Canà

COMMOCIÓ · Els supervivents de la massacre estan en estat de xoc PÈRDUES · Algunes víctimes han perdut tota la família POR · Els libanesos temen que encara quedin nous soterranis plens de cadàvers per descobrir DESCONFIANÇA · La població no creu en la pausa en els atacs promesa per Tel Aviv

Mohammed i Rabab amb el seu fill petit, Hassan Shalhoub, ahir a l'hospital de Jabal Amel de Tir. La família ha perdut la seva filla Zena, de sis anys EMMA SALMA

"Quan em vaig despertar tot era fosc. Hi havia tanta pols que no podia respirar", diu Mohammed Shalhoub des del seu llit de l'hospital Jabal Amel a Tir. "Som afortunats, gràcies a Déu!", ens diu mentre mira amb tendresa la seva dona i el seu fill, que jeuen en dos llits un metre més enllà. Falta la Zena, "la nostra nena de sis anys", que va morir asfixiada sota la runa perquè havia preferit dormir amb les seves cosines al soterrani. Des de feia dies passaven la nit amb els Hashem perquè se sentien més segurs. "Era una zona molt tranquil·la. Mai no vam veure ningú disparar des del veïnat. Mai no hauríem posat els nostres fills en perill", repeteix en Mohammed, una, dues i fins a tres vegades. Mentre en Hassan, de quatre anys, sembla aliè a la nostra conversa. Tot i tenir el seu petit cap embenat i la cara inflada, li explica un conte al seu peluix vermell.

Una habitació més enllà jeu una noia completament sola en un llit de llençols blancs; en silenci. Dóna l'esquena a la porta, al món, mentre mira per la finestra oberta. "Els ocells encara canten al sud del Líban", em diu una infermera somrient quan em veu contenir les llàgrimes. Porta la safata del sopar i s'endú la del dinar, intacta. El doctor Ahmad Mroue va estudiar medicina a Madrid i és el director d'aquest centre privat de Tir que ha obert les portes a tots els ferits de manera gratuïta: "Aquesta noia ha perdut tota la família. Tots els supervivents es troben bé de salut però ens preocupa la seva situació psicològica. Malauradament, no tenim professionals per atendre els familiars dels morts i els ferits que estan en estat de xoc".

Un quilòmetre més enllà, a l'hospital municipal de Tir, ens creuem al passadís amb l'Ibrahim Shalhoub, a qui vam conèixer entre la runa de Canà. Porta roba neta, però òbviament no és seva perquè la samarreta li arriba gairebé als genolls. Té els ulls vermells plens de llàgrimes, ens saluda i entra en una habitació. Un altre Mohammed Shalhoub, el segon, seu en un costat del llit amb el seu pijama blau. Porta barba de dos dies. A l'altre racó de l'habitació, un home sense ferides està immòbil sobre el llit: "Els seus cinc fills i la dona estan ara al camió frigorífic de la porta", em diu Mohammed, el segon.

"Han matat nens mentre dormien"

A l'habitació 103 hi ha una jove, la Majwa Shalhoub. "Israel s'ha atrevit a matar nens mentre dormien!", ens diu entre gemecs. Té el cap embenat i un tall profund a la barbeta. "El món discuteix sobre si hi ha d'haver milícies o no, mentre Israel mata els nostres nens. Al sud [del Líban] necessitem les milícies de Hezbol·lah per protegir les nostres fronteres. Qui més ens pot protegir d'Israel?". La Majwa ha perdut el seu germà, la cunyada i els dos nebots.

A la porta de l'hospital, la Salma Shalhoub surt de visitar els seus parents llunyans. "Nosaltres no creiem en la treva; no creiem en Israel. Només creiem en un alto el foc definitiu i en el diàleg". En Mahmoud, el taxista que em porta a casa, m'explica com ahir al matí, cap a les dotze, conduïa per la zona de Qasmiyeh quan una explosió va fer miques un cotxe militar que circulava per la zona. "No fa ni dotze hores que han dit que donarien un respir. Olmert és un mentider i Bush encara ho és més!", diu emprenyat. Passem per davant d'una garita de l'exèrcit libanès. Els soldats prenen cafè turc tranquil·lament i s'han tret la camisa perquè fa molta calor. Alguns llueixen panxes considerables. Les seves armes descansen tranquil·les al costat dels seus tamborets de vímet. Semblen feliços; riuen.

Veiem el cos d'un jove soldat, prim, alt i bell. Ha arribat al dipòsit de l'hospital a primera hora de la tarda amb 28 més que portaven més d'una setman a la runa de Srifa, a l'est de Tir. Els veïns diuen que moltes tragèdies com les de Canà esperen sota de la runa a ser descobertes. Mentrestant, els dos camions frigorífics de davant de l'hospital de Tir estan plens a vessar un altre cop mentre esperen que les excavadores obrin la tercera fossa comuna de Tir.