• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Eleccions

Compte enrere a l'Argentina

FAVORITA · A dos mesos dels comicis presidencials, Cristina Kirchner encapçala els sondejos CONFIATS · La falta d'un candidat opositor sòlid beneficia l'oficialisme malgrat els casos de corrupció

Federico Rivas Molina

Cristina Kirchner i la presidenta de Madres de Plaza de Mayo parlant amb treballadores a Buenos Aires
AFP

El president argentí, Néstor Kirchner, va imaginar, sens dubte, una campanya tranquil·la i segura per a la seva dona, Cristina Fernández, triada a dit per succeir-lo en el càrrec. Sense opositors per témer i una economia que rutlla, la candidatura de la primera dama poc havia de patir per guanyar còmodament les eleccions del 29 d'octubre. Però una sèrie de contratemps inesperats podrien complicar els plans del mandatari peronista, que ara haurà d'estar a la defensiva i redoblar els esforços si pretén que la seva dona obtingui el 50% dels vots necessaris per guanyar en la primera volta.

Mentrestant, la senadora es debat entre prendre distància del seu marit o resistir. No es tracta que Néstor Kirchner sigui un president feble, o que la seva bona imatge s'hagi malmès gaire. El que passa és que la candidatura de Cristina (tal com l'anomenen a l'Argentina) ha de patir aquests dies les turbulències derivades del foc amic, i només l'absència d'una alternativa seriosa de poder la manté en el primer lloc de totes les enquestes. Els últims sondejos li atorguen entre 43 i 49 punts en la intenció de vot, molt lluny de l'11% que avui obtindria el segon, l'exministre d'Economia Roberto Lavagna, un peronista històric que es presenta en aliança amb part de l'opositora Unión Cívica Radical (UCR).

Els problemes van començar amb l'anomenat cas Skanska, una empresa sueca que va reconèixer haver pagat suborns per a l'adjudicació d'un gasoducte finançat amb diners públics. Semblava un tema aïllat, fins que un seguit de casos van començar a canviar l'humor social. Al juliol va haver de dimitir la ministra d'Economia, Felisa Miceli, després que trobessin una bossa amb 60.000 dòlars al lavabo del seu despatx. I des de fa dues setmanes els diaris treuen en portada el cas d'un empresari veneçolà que va intentar passar per la duana una maleta amb 800.000 dòlars sense declarar. El cas seria només una operació de contraban si l'home no hagués arribat al país en un vol oficial subvencionat per Enarsa, l'empresa estatal d'energia fundada per Kirchner.

No obstant això, no només es tracta de corrupció, que, al cap i a la fi, no sembla ser determinant en la decisió dels electors argentins. Una crisi energètica llargament anunciada ha obligat a tallar el gas i l'electricitat a indústries que treballaven a tota màquina, i es preveuen temps difícils quan arribi l'estiu a l'Argentina.

Però el que més ha de preocupar el president aquests dies és el caos que colpeja la seva província natal i feu polític, la patagònica Santa Cruz. Una protesta salarial de treballadors estatals va acabar amb un exalt funcionari atropellant manifetants amb la seva camioneta, just en el moment en què Cristina feia un míting prop del lloc. Per acabar-ho d'adobar, el bisbe local, Juan Carlos Romanín, va decidir col·locar-se al capdavant de les protestes.

Perilla el triomf oficialista? Ara per ara és poc probable. "L'Argentina ve d'una crisi molt profunda l'any 2001 i d'una reconstrucció de l'economia en els darrers anys, per tant, la prioritat continua sent el tema econòmic", sosté el periodista i analista polític Joaquín Morales Solá. La gestió de Kirchner exhibeix avui els índexs d'atur més baixos dels darrers catorze anys i el creixement del PIB és un rècord històric. Per l'analista Hugo Haime, d'Hugo Haime y Asociados, hi ha un altre element fonamental: "Si vostè no està convençut de votar la candidata oficial, ha de tenir una opció. I quina és aquesta opció?", es pregunta.

L'estrepitós fracàs del radical Fernando de la Rúa (1990-2001) va deixar sense veu els no peronistes i avui les opcions possibles, tant per la dreta com per l'esquerra, semblen resignades a pensar en un escenari per a després de l'any 2011. En aquestes dues qüestions sembla assentar-se la fortalesa del matrimoni Kirchner.