• Imprimir
• Enviar
• Agregar

BÚSTIA

Ànec coix

Almenys vuit morts i una vintena de ferits després de l'atemptat a la cafeteria del Parlament de l'Iraq. Quan s'adonarà Bush que la seva presència en aquest país és una font de desgràcies? La retirada de les seves tropes sembla ser l'única alternativa perquè el conflicte pugui arribar a trobar alguna solució. Seria un gran alleugeriment que Bush arribés a conèixer les seves pròpies limitacions.

Josep Robert Reig Miró

Barcelona

Parlant de la llei d'igualtat

Potser no estic gaire al dia, però hi ha coses que no les entenc. Deu ser que ens envaeix la mediocritat?

S'ha aixecat força polseguera i polèmica entre partits per la recent estrenada llei d'igualtat. Uns la consideren una "mesura de valentia", d'altres que és "senzillament antidemocràtica". Sembla ser que hi ha partits polítics que tenen problemes per igualar candidatures: a uns els falten homes, a d'altres, els falten dones... No seria millor no capficar-se tant per "tants per cents" i buscar persones que sàpiguen què és governar? Ni els homes són millors, ni les dones són pitjors, ni a l'inrevés tampoc, cadascú val segons el seu esforç, qualitat, lluita per la vida, etc.

S'hauria de valorar la persona pel que val com a persona, i no pel seu sexe. És trist anar sumant les persones segons el sexe, en comptes de veure la capacitat que tenen per desenvolupar amb eficàcia una feina concreta.

M. Dolors Puig i Ustrell

Terrassa

Superar el que no es té

En relació amb l'article de Ferran Sáez del 10 d'abril, no deixa de sobtar-me que aquells que sempre reclamen una modernització del discurs catalanista siguin els mateixos que, a la pràctica, fan tot el possible perquè el vell, de discurs, no tingui cap opció de prosperar. Per entendre'ns, "modernitzar" no vol dir gaire cosa més que Catalunya deixi enrere l'aspiració a un Estat propi.

L'argument em recordaria la faula de la guineu i el raïm si no fos perquè alguns sí que no han aspirat mai que Catalunya superés la seva dependència d'un altre, d'Estat. Permeti'm una lectura diferent de l'Operació Calçot, com a alguns els agrada referir-se a la proposta d'autodeterminació de Vendrell, en un simptomàtic afany de ridiculitzar no tant la forma, com el concepte en si.

Des de la meva perspectiva, la lleugeresa de Vendrell comporta un aspecte positiu, no visible per aquells que no són capaços d'entendre l'autodeterminació més que com una amenaça per negociar. La part bona de la relliscada resideix precisament en el fet que l'única via possible per superar una amenaça malbaratada és acabar complint-la, que és el que molts, força menys modernitzats que alguns necròfags del catalanisme, pensem que és l'únic camí acceptable ara, com abans.

Rosa

Sant Cugat

En defensa de la Núria

La gent que coneix bé la Núria estan neguitosos perquè reclamen la seva presència davant les portes de la seu d'Iniciativa, a Girona. La Núria, diguem-ho clar, està empresonada en una presó espanyola perquè diuen que és una terrorista. Terrorista de què? No ho saben. Per què? No ho diuen. Tampoc no tenen proves. Ni li han fet cap judici. Ho tenen en stand by, el que en català en diríem tenir el més calent a l'aigüera. Sense proves, ni judicis, ni explicacions, ni res. Això sí... la varen de tenir els Mossos i ho corrobora el senyor Boada.

No n'hi ha prou, senyors meus. Els recordo que estem en un Estat de dret, on la presumpció d'innocència té un pes específic dins l'ordre de la justícia, que vivim en un país democràtic on la llibertat de les persones té un reconeixement dins el marc de la Constitució. Si són capaços de saltar-se tot això, que Déu ens empari a tots els catalans llibertaris, perquè per una ideologia nacionalista podem acabar amb els ossos dins d'un calabós, com la nostra Núria, sense que cap dels nostres polítics ens defensi.

Lector, tu també estàs sota sospita. T'apuntes a defensar la Núria? Existeix un manifest on gent com en Lluís Llach, Oleguer, Pepe Rubianes o Víctor Alexandre donen suport a la Núria. T'hi apuntes?

Jordi Juncosa i Conesa

Veïnat de Franciac (Caldes de Malavella)

Feina i majors de 50 anys

Tinc 56 anys, però el problema crec que el tenim els més grans de 50 anys. Des de fa tres mesos estic a l'atur després d'haver treballat en una empresa més de 30 anys, on tenia un càrrec mitjà. Tinc moltes ganes de tornar a treballar, però no hi ha ofertes per a la gent de la meva edat, o sia que les empreses ens consideren vells per treballar. Hi ha empreses que m'han arribat a dir que com vull que m'agafin si elles mateixes, mitjançant ERE o prejubilacions, fan fora els de la meva edat.

Si mireu les ofertes de feina per Internet, no en trobareu ni una per als de la nostra edat, els de més de 50 anys.

D'una banda estem contents que els nostres fills vagin trobant feina, però de l'altra pensem: i nosaltres? Quin és el nostre futur?

Ventura Munt Albareda

Barcelona

Vidreres passa del Síndic

Des de fa un temps els problemes del nostre poble són sovint notícia als diaris. A casa patim una greu contaminació acústica i repetidament hem denunciat la situació a l'Ajuntament, però no hem rebut cap solució: és com picar ferro fred.

Cansats, vam escriure al Síndic perquè hi intervingués, però el resultat ha estat nul: l'Ajuntament de Vidreres, governat per ERC, tampoc dóna resposta a les demandes del Síndic de Greuges. Malament rai.

M. Il·luminada Guitart Blanch

Vidreres